Cercar en aquest blog

dilluns, 16 de novembre de 2009

Mirada



Sento la teva mirada al clatell.
Com es clava dins meu
I m’immovilitza,
Temerós de trobar els teus ulls.

Desconeguda, ets una mirada
De fantasia.
Pots ser-ho tot.
O no ser res.
Tant se val.

Paralitzat, allargo el somni.
La fantasia m’envolta.
Mentre els ulls àvids
Es passegen i acaronen
Els cabells,
El coll,
Les espatlles.

Massatge sensual
De la mirada.

9 comentaris:

maria ha dit...

Aquestes mirades sensuals sempre em fan tremolar tot el cos...

El Company de Venus ha dit...

Maria: Sí que és cert que fan tremolar el cos. Quan es viuen i quan es recorden/llegeixen.

òscar ha dit...

Mirades de calfre que la intuició encara fa més intenses.

mar ha dit...

aquestes mirades em fan sentir ben viva...
la sensualitat m'envaeix i em porta a espais de fantasia on brolla la màgia i es desborda la imaginació...

El Company de Venus ha dit...

Òscar: La intuïció és molt poderosa, és cert.

Mar: Totalment d'acord: enriqueixen i et fan viu.

moonlight ha dit...

les mirades són tan sensuals...

El Company de Venus ha dit...

Moonlight: Hi ha dies en què veus espurnes a moltes mirades, complicitats i desitjos a molts ulls.

Guspira ha dit...

Trobar aquella complicitat en una mirada desconeguda pot significar un món nou ple de fantasia...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Fantasia desbordada.