Cercar en aquest blog

dimecres, 18 de novembre de 2009

Possible desenllaç (suite T’he seguit)


La porta s’ha tancat
Darrere meu
Amb un cop suau.

Reptant-me, m’has empès
Amb delicadesa
I els nostres cossos
S’han unit, frec a frec,
Amb el desig contingut.

M’has besat.
I la teva boca
Ha inundat la meva.
Dos desconeguts
Caçats per la mirada .

M’has despullat
Amb la subtilesa
Que marcava la timidesa,
I l’agosarament del desig.

T’has despullat,
Deslliurada,
I t’has desfet els cabells,
Que han caigut talment
Un salt d’aigua sobre l’espatlla.

I he tancat els ulls
I he perdut el món de vista.
Mos ulls són tots els porus de mon cos.

10 comentaris:

Six X ha dit...

Preciós, em porta records, voldria tornar-hi a ser...tornar-ho a sentir. I perdre el món de vista.

maria ha dit...

Ens fas desitjar...

El Company de Venus ha dit...

Six X: Me n'alegro que et porti records.

Maria: Vols dir?

Kelly ha dit...

Tras la puerta todos esos deseos contenidos se liberan, estallan, se viven...hasta que vuelve a cerrarse la puerta, pero esta vez para volver al mundo de fuera.
Cierro los ojos y dejo que mi cuerpo sienta y dejo que sienta mi alma y sólo quiero sentir.

Kelly ha dit...

Després de la porta tots aquests desitjos continguts s'alliberen, esclaten, es viuen ... fins que torna a tancar la porta, però aquesta vegada per tornar al món de fora.
Tanco els ulls i deixo que el meu cos senti i deixo que senti la meva ànima i només vull sentir.

El Company de Venus ha dit...

Kelly: És ben cert que és un bon exercici tancar els ulls i deixar-se endur per la fantasia... i que els sentits i la imaginació facin la resta.

Guspira ha dit...

Com m'agrada perdre el món de vista... com m'agrada que em facin perdre el món de vista!

El Company de Venus ha dit...

Guspira: No sé què és millor: si perdre'l o que te'l facin perdre... o totes dues alhora. Però quina sensació, no?

Guspira ha dit...

ufff! ja ho pots dir...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Ho deixem en empat, doncs!