Improvisació

Els meus dits

acaronen la guitarra

que avui sona a lament,

a malenconia trista

de dia de tardor.

Sol a l'escenari,

amb una llum que m'il·lumina

sento el silenci de la sala

encara buida.

Només la fressa d'alguna taula

que balla,

d'alguna cadira que rondina

arrossegada sense esma.

Baixa la llum

i et veig al sofà,

prop de l'escenari,

els ulls fixs en els meus dits,

abstreta, concentrada.

Guspiregen les nines

al so de les notes tristes

de les cordes de l'acústica.

I et regalaria unes quantes notes més

per saber què et passa pel cap,

que fa espurnejar tos ulls.