Seduir-te: amb la mirada,
Amb els gestos,
Amb les carícies
Que recorren el teu post.
Sotmetre’t: fer-te meu,
Deixar-te immòbil,
Exhaust, sense paraules.
Gaudir-te: que em tastis,
Que et tasti,
Que t’endinsis en mi,
Endinsar-me en tu,
Que et clavis fins al fons,
Que em grapegis
Com només tu saps,
Amb l’elegància que atorgues
A la paraula,
Que em facis estremir,
Cridar, plorar de plaer.
11 comentaris:
les teves paraules m'estremeixen i em fan vibrar...
noi...
quina força que desprenen...
i alhora són d'una exquisidesa i elegància que només se m'acut dir...
sublims!
Sensacions molt boniques...
Seducir con cada gesto, con cada mirada... aunque parezca una mirada perdida, aunque no se diga nada, salvo un brillo especial en unos ojos llenos de deseo.
Oh, sí, és així l'hivern!
Has descrit l'hivern com encara ningú ho havia fet abans! I no l'has esquivat pas!
Saps? Hi ha gent que esquiva l'hivern i es dedica a acceptar tot tipus d'imposicions:
futbol, cigarretes, alcohols, televisió, lectures...
Sempre finances perquè creuen que l'hivern es mereix un càstg exemplar!
Oh, i els meus ulls no viuen si l'hivern no es clava a fons!
Onze de setembre.
Em seduïxes amb els teus escrits i em fas estremir.Unes paraules precioses.Bsos.
Mar: El comentari sí que n'és, de sublim. Gràcies.
Maria: Cert, sensacions que no s'han de perdre mai.
Lydia: La seducció sempre, sempre és present.
Anònim: No n'era conscient, d'aquesta dimensió. Gràcies.
Teresa: Gràcies pels elogis, exagerats, sens dubte.
Doncs ara que sense saber-ho ja has descrit l'hivern, què et sembla si descrius l'estiu?
Però, si us plau, no el descriguis com una mena d'incubadora que irradia esclfor i elimina tots els mals dels mortals....
Fes-ho, si et sembla bé, des del rou de la nit i com si et toqués de ple
el seu furor! Com si els
tels de la nit tinguessin gust a meló...Com si els llavis extenuats de la seva aigua, acaronessin l'Alguer!
Onze de setembre.
Aquest blog pot amb mi...
Anònim: Em poses un repte ben difícil i interessant alhora... Si tens algun suggeriment més, serà benvingut.
Kiiro: Et deixa desconcertat/desconcertada?
Sí, la serie "Petits Plaers" em deixa desconcertat.
Sóc lluny de Catalunya i quan us llegeixo en català em trasllado en el temps. Perdo el cap.
Fa temps que no tinc una catalana, XD
Kiiro: Gràcies per gaudir-ne.
Publica un comentari a l'entrada