Seduir-te: amb la mirada,
Amb els gestos,
Amb les carícies
Que recorren el teu post.
Sotmetre’t: fer-te meu,
Deixar-te immòbil,
Exhaust, sense paraules.
Gaudir-te: que em tastis,
Que et tasti,
Que t’endinsis en mi,
Endinsar-me en tu,
Que et clavis fins al fons,
Que em grapegis
Com només tu saps,
Amb l’elegància que atorgues
A la paraula,
Que em facis estremir,
Cridar, plorar de plaer.
Comentaris
noi...
quina força que desprenen...
i alhora són d'una exquisidesa i elegància que només se m'acut dir...
sublims!
Has descrit l'hivern com encara ningú ho havia fet abans! I no l'has esquivat pas!
Saps? Hi ha gent que esquiva l'hivern i es dedica a acceptar tot tipus d'imposicions:
futbol, cigarretes, alcohols, televisió, lectures...
Sempre finances perquè creuen que l'hivern es mereix un càstg exemplar!
Oh, i els meus ulls no viuen si l'hivern no es clava a fons!
Onze de setembre.
Maria: Cert, sensacions que no s'han de perdre mai.
Lydia: La seducció sempre, sempre és present.
Anònim: No n'era conscient, d'aquesta dimensió. Gràcies.
Teresa: Gràcies pels elogis, exagerats, sens dubte.
Però, si us plau, no el descriguis com una mena d'incubadora que irradia esclfor i elimina tots els mals dels mortals....
Fes-ho, si et sembla bé, des del rou de la nit i com si et toqués de ple
el seu furor! Com si els
tels de la nit tinguessin gust a meló...Com si els llavis extenuats de la seva aigua, acaronessin l'Alguer!
Onze de setembre.
Kiiro: Et deixa desconcertat/desconcertada?
Sóc lluny de Catalunya i quan us llegeixo en català em trasllado en el temps. Perdo el cap.
Fa temps que no tinc una catalana, XD