Cercar en aquest blog

dimarts, 15 de setembre del 2009

Plasma


El plasma m’obsessiona.
Tinc la teva imatge
Al meu davant,
I dins el meu cap,
Clavada, obsessiva.

Còmplice d’aquest estat,
La càmera augmenta
El meu neguit,
El meu desig,
Acostant-me als detalls
Més íntims
Del teu rostre.

Els teus llavis s’ofereixen
En tota la seva rojor,
Lascívia continguda.
Que m’eriça la pell,
Sentits en alerta.

Tímidament,
La teva llengua se m’ofereix
En una font de desig,
Imaginació desbordada.

He perdut el fil del que escric,
Del que transcric,
I deixo que parlis,
Que em miris,
Que escoltis atentament
Les preguntes que et fa.
Que m’hipnotitzis.

Ja no puc tornar enrere,
Em tens atrapada,
El plasma em segresta
I em desarma,
Lliurada a l’obsessió
Dels teus llavis
Que cerquen els meus,
Dels teus ulls
Que em fiten delerosos,
Mentre el meu cos
Respon a tanta provocació.

6 comentaris:

maria ha dit...

Maquíssim!
Tu si que ens tens ben hipnotitzats a tots amb aquestes poesies tan dolces.

mar ha dit...

provocador...

El Company de Venus ha dit...

Maria: Gràcies. Talment un hipnotitzador amb un pèndol.

Mar: Provocador? I ara, per què?

òscar ha dit...

un poesia genial i hipnòtica. de principi a fi.

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Gràcies.

moonlight ha dit...

dificil aguantar tanta provocació...