Acompanyes el moviment sensual
Amb una mirada de reüll
Al mirall.
Certesa que agrades,
Que t’agrades
Despulles el cos
Amb la delicadesa quotidiana.
Com si cada vegada
Fos un moment especial
Com si un espectador
Gaudís, excitat, expectant,
Dels teus actes.
Ara, aquí,
La puresa del cos nu.
12 comentaris:
Despullar-se pot ser tot un ritual, pots convertir-lo en un moment ple de sensualitat i d'autocomplaença.
De complaença i d'autocomplaença... o totes dues coses alhora. M'agrada la imatge.
i el mirall és molts cops un excelent espectador.
:) especialment quan un/a, recent sortit de la dutxa, es torna força és condescedent amb ell/a mateix.
La imagen del espejo puede no ser siempre la mejor amiga, sin embargo, cuando lo es... lo es como ninguna.
Estic d'acord amb la lydia...de vegades et mires i et trobes tan sensual, tan bonica...En canvi hi ha d'altres dies que només veus una tovallola llarga fins els peus^-^.
Hi ha dies que et trobes tan horrible que no sortiries de casa.
quan la mirada porta el filtre de la sensualitat... qualsevol moviment pren aquest aire provocador i alhora misteriós... suggerent... màgic...
I quan et mires amb ulleres, per no veure't nitida?, quan només vols contemplar una imatge dil.luida?.
:)
Millor sense espectador, és molt més espontani!
La quotidianitat és (gairebé sempre) incompatible amb la delicadesa i els moments especials.
Només una minoria afortunada ho pot fer compatible.
Òscar: Totalment d'acord.
Lydia: Asi es.
Maria: Tot depèn del dia, del temps, de l'estat d'ànim... dels ulls que hi hagi a l'altra banda.
Six X: Però deuen ser pocs... han de ser pocs!
Mar: Tens tota la raó.
Sandra: També, també.
Cèlia: O un espectador que no es deixa veure...
Josep: Doncs bentrobada aquesta minoria...
com costa mirar-se al mirall a vegades...
Publica un comentari a l'entrada