Tu.
Tu només sabies el secret.
El secret que tantes nits
D’insomni m’ha provocat.
La provocació que m’assaltava.
Els assalts a mitjanit,
Amarada de desig.
Desig no correspost,
Desig incomprés.
Incomprensió d’ell, d’ella,
De tants de vosaltres,
Que m’heu fet silenciar.
Silenci dolorós, febrós,
Insuportable exponencialment.
Exponent del meu anhel
De cridar a la rosa dels vents
Llibertat.
Llibertat per dir,
Per fer,
Per sentir,
Per gaudir,
Per trencar el silenci.
Silenci compartit amb tu,
En dies de tristesa,
En nits de malenconia.
Silenci que crida
Convertit en udol de llibertat.
11 comentaris:
Obligats a guardar silenci. ¡Mai més!. Crida, crida a través de nosaltres, a través d'aquestes pàgines darrera les quals ens amaguem i darrera les quals, al mateix temps, ens expressem amb total llibertat.
Fa olor a melancolia...córre pensa un desig.No el diguis en veu alta.he vist un estel i he pensat en tu.Espero que es compleixi.^-^
Hermoso como siempre y envuelto en papel de regalo, el que haces siempre que te leo.
Six X: Cridem ben fort, doncs: LLIBERTAT!!!
Maria: Moltes gràcies. És molt bonic això que has dit.
Lydia: Gràcies, Lydia. Sempre tan atenta...
El silencio pesa, y pesa la mentira y el engaño, y se nos hace una gran bola en el estómago, y entonces tenemos que decir y gritar aunque sea a través de las teclas de un ordenador. Pero, aún así sigue pesando.
Un beso
Kelly: Sí, tens raó. Tot pesa. Fins i tot en els moments en què creus que ho domines.
de vegades els silencis són guaridors...
de vegades ens esgarrapen les entranyes i anhelem poder-los cridar per alliberar-nos del seu pes...
però si són compartits són més portables, no?
bon cap de setmana!
Mar: A voltes, els silencis tenen el poder balsàmic i guaridor, o el poder destructiu. Tan és si en soledat o en companyia.
Aquests versos em deixen un regust amarg... no sé si els he entès bé, però m'ha donat la sensació de neguit... El secret que provoca insomni, el desig no correspost, incomprensió, silenci dolorós, insuportable, dies de tristesa...
Els secrets a vegades poden fer molt de mal...
Per cert, aquesta foto l'he vist en algun lloc... :)
Guspira: És cert, els secrets sovint fan mal. La foto... :)
Mira, ni a vegades ni sovint. Els secrets que són descoberts, les mentides que són explicades, crec que sempre fan mal... Una abraçada!
La foto... Aquesta foto... :)
Publica un comentari a l'entrada