En un Carnaval
De màscares venecianes
Esguardo els ulls femenins
(o que crec que ho són)
Cercant una correspondència.
Dames amb llargs vestits
I escots vertiginosos,
Cabareteres lúbriques
Que em tiren el fum a la cara.
Potser ets tu, tal volta tu,
La que triaré aquesta nit
Per sadollar el meu desig.
La darrera follia
Abans de l’abstinencia.
Una disbauxa de la carn
Que ara roman oculta
Sota vestits ampulosos,
Només sotjada per ulls amatents,
Mai prou imaginada
En nits d’insomni i desig.
4 comentaris:
Les màscares de carnaval amaguen rostres, però a les passions no hi ha màscara que les amagui.
Em poso la màscara i vinc...
Tantes voltes els ulls amatents són principi del desig fogós...
Òscar: Quina combinació però la passió acumulada i les màscares.
Jordi Tudó: El ball ja és ple d'ulls escrutants.
Guspira: Oi tant, com les paraules, o els gestos.
Publica un comentari a l'entrada