Salta al contingut principal

Instants sublims (I)

Imatge
Escrita per

Treure't lentament les calcetes
i comprovar com la rosada del desig
les amara.
I el teu sexe perlat
s'ofereix esponerós i feréstec.

Comentaris

òscar ha dit…
Sublim instant i sublims lletres.

Hi ha títols que no porten a engany.
2 de febrer del 2011, a les 19:34
mar ha dit…
l'essència del desig en un sol acte...
2 de febrer del 2011, a les 23:32
El Company de Venus ha dit…
Òscar: És veritat: hi ha títols que només de veure'ls ja saps què s'hi amaga al darrere.

Mar: Efectivament. Essència en estat pur.
3 de febrer del 2011, a les 11:31
polaroid mental ha dit…
gran instant expectant
mans alienes
regal de plaer
3 de febrer del 2011, a les 16:48
El Company de Venus ha dit…
Polaroid: Sí que és un instant expectant... proporcionat per mans alienes... Plaer, en definitiva.
3 de febrer del 2011, a les 16:59
Lydia ha dit…
Hay momentos sublimes y mágicos... como tus letras...
4 de febrer del 2011, a les 0:47
El Company de Venus ha dit…
Lydia: Un placer también siempre tus palabras.
4 de febrer del 2011, a les 12:20
Guspira ha dit…
Amarar-se de desig per oferir-se, potser, lentament...
Com bé han dit, aquest és un instant sublim.
20 de febrer del 2011, a les 12:35
El Company de Venus ha dit…
Guspira: En aquest cas, sí, lentament.
21 de febrer del 2011, a les 11:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació