T'has perdut en pensaments
que et retornen al cap
cíclicament, obsessivament.
Tanques els ulls
en la tarda tediosa,
les finestres mig tancades,
el silenci relaxant.
Dos cossos tocant-se,
devorant-se els racons,
aspirant les aromes,
paladejant els sabors.
Penaments que prenen textura
a mesura que les mans avancen
i ressegueixen antics camins
descoberts i explorats.
L'últim pensament et duu al regne
de la vigília,
al precipici entre el son i la realitat,
encoixinada en un dolç plaer
que et recorre el ventre.
6 comentaris:
pensaments que construeixen realitats...
Deliciosos versos per recrear-s'hi... Ara em vénen ganes de tancar els ulls, de perdre'm en pensaments, de resseguir antigues carícies i sotmetre'm a aquest dolç plaer... Com el plaer de llegir-te amb els ulls ben oberts...
Que tinguis una molt bona diada, Company!
Una abraçada!
Mar: Els pensaments, moltes vegades, de tan vius esdevenen realitats (amb els ulls tancats).
Guspira: Si ho he entès bé, llegeixes amb els ulls oberts (òbviament) i imagines amb els ulls tancats (també òbviament). No seré indiscret i no demanaré si et vas perdre en pensaments plaents i si vas reviure antigues carícies...
Pensaments que es converteixen en accions...
M'agradat molt, es maco llegir en català, encara que jo no soc capaç de fer-ho...
Et segueixo.
Gràcies, Yolanda. I benvinguda a aquest racó. Passa quan vulguis.
No siguis indiscret... ni dolent! :)
Publica un comentari a l'entrada