acaricies el cos amb els ulls.
I em piques l'ullet,
dolça mel de desig.
M'hi acosto.
Et passo els braços
per la cintura
i amb els dits
traço camins
que han dibuixat
tos ulls.
Ressegueixo velles dreceres
marcades pel temps del plaer.
La teva mirada:
perduda en un infinit ignot,
el teló que baixa lentament.
4 comentaris:
M'agrada...
Gràcies, veí. Un plaer.
És preciós...
com és que no l'havia comentat?
Gràcies. Doncs, no l'havies comentat perquè no l'havies descobert... Ara ja ho saps!
Publica un comentari a l'entrada