Aquella vella, coneguda olor
que s'amara al cos,
que penetra dins el cervell,
només tancant els ulls.
Una olor mental,
podria dir-ne 'no física',
que em transporta a moments viscuts,
d'altres d'imaginats.
En silenci,
abstret del món,
l'olor recorre el meu interior,
es passeja pels racons
de la meva intimitat.
I m'assalta ferotgement,
totalment desprotegit,
vulnerable al plaer
dels teus encants.
La recordes tu, aquella olor?
9 comentaris:
Sempre es recorda aquella olor de qui ha estat especial
Magnífic.
Gràcies per la visita.
una olor que pot reviure qualsevol temps passat, delicia de per sempre.
És cert que les olors, recreades al nostre cervell, ens traslladen a universos viscuts o a desigs imaginats.
Gràcies.
Interessant tot plegat! ;)
Salutacions!
Gràcies.
Benvinguda. Ja pots passejar per les diferents habitacions.
I de sobte t'assalta aquella olor que t'excita els sentits i t'empeny a perdre el seny... és aquesta?
Exactament, Guspira, és aquesta! La coneixes?
Of course!
Publica un comentari a l'entrada