S'extingeix el fred,
l'hivern tanca la porta;
la primavera obre la finestra
i deixa passar l'aire perfumat.
Tu també obres la finestra del teu cos:
Desprotegeixes allò que l'hivern glaça
i la primavera atempera.
Desencotilles cames i braços,
deixes que l'aire corri entre els plecs
del cos que s'escalfa com l'ambient.
Una suau brisa, amb aires de fred encara,
eriça la pell,
alerta que l'estiu és a prop,
però no pas a tocar.
Un núvol tapa el sol,
un calfred recorre l'espinada,
es passeja pel ventre
i s'atura als pits.
Reacció irada, visible.
El teu cos, lliure de lligams,
s'amara dels contrastos
del temps canviant.
4 comentaris:
i es que el cos adormit durant l'hivern
desperta amb la carícia primaveral.
dolç sabor en serà el fruit de l'estiu
Gràcies, Polaroid.
La primavera em desprotegeix d'aquest aire de calor que aguaita per la finestra.
I una suau brisa em pren i el cos se m'escalfa com l'ambient...
Preciós. Es podria afegir al meu post.
Publica un comentari a l'entrada