Extinció

S'extingeix el fred,
l'hivern tanca la porta;
la primavera obre la finestra
i deixa passar l'aire perfumat.

Tu també obres la finestra del teu cos:
Desprotegeixes allò que l'hivern glaça
i la primavera atempera.

Desencotilles cames i braços,
deixes que l'aire corri entre els plecs
del cos que s'escalfa com l'ambient.
Una suau brisa, amb aires de fred encara,
eriça la pell,
alerta que l'estiu és a prop,
però no pas a tocar.


Un núvol tapa el sol,
un calfred recorre l'espinada,
es passeja pel ventre
i s'atura als pits.
Reacció irada, visible.

El teu cos, lliure de lligams,
s'amara dels contrastos
del temps canviant.