Fito els triangles amagats
de totes les dames (o no)
que passen pel meu costat.
És com mirar als ulls d'una persona:
tots són diferents, tots tenen el seu enigma,
la seva ànima interior.
Aquests triangles, confesso,
em perden.
Digueu-me viciós, potser.
Sí, ho puc arribar a admetre.
Pero, malgrat tot, em perden.
Com s'ajusten els pantalons,
els vestits, les faldilles
o els perillosos leggins.
Les formes que adopten:
llargs, estrets,
arrapats, carnosos...
El misteri i el desig s'hi amaguen.
L'exercici d'imaginar que et pots trobar
un cop els despulles, un dolç plaer,
una dolça fantasia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada