Salta al contingut principal

Pulsió



La pulsió del desig m'acompanya avui en cada pensament.
Cada acció, cada moviment, cada passa,
m'assalta, em colpeja, em sacceja.

Com l'arquitecte que donava a les seves obres formes naturals,
erro ací, allà, veient només signes eròtics arreu.
Et besaria, t'amanyagaria, et cenyiria,
et despullaria, et faria vibrar,
et xuclaria, lleparia i mullaria
amb els dolços nèctars del cos.

Jugaria amb els teus racons,
descobriria allò que ja conec,
i també allò que desconec,
ràpidament, salvatgement,
lentament, assaborint
el tast especial.

Avui ho voldria tot,
i ara, i en qualsevol lloc,
en qualsevol circumstànica.
Perquè la urgència del desig
s'ha de sadollar a l'instant
i no deixar-la morir
en la imaginació,
no deixar que es corrompi
dins el cos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.