I malgrat totnecessito els teus besos,
necessito les teves carícies,
necessito la teva escalfor a prop.
I malgrat tot que sé
que l'escalfor que et dono
no t'omple
continuo aferrat a tu,
al teu cos, als besos que imagino.
No vull renunciar a imaginar.
Sé que em fa mal,
però, obsedit, no m'hi puc negar.
Perquè encara t'encalçaria,
encara, malgrat tot,
tothora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada