Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
Ella el mira.
Comentaris
de vegades passa...
i llavors mires pel retrovisor esperançada... potser et segueix... i torneu a coincidir en el proper semàfor...
Rosseta: Jo també miro els cotxes o les motos a la meva esquerra.
a) sé d'una parella que es va conèixer així, d'aquesta forma tan pressumptament pel.liculera, amb miradetes al semàfor i acabar baixant i pim i pam i pum.
b) és una de les separacions més lletges que mai he conegut.
crec que, vist el vist, tots dos haguèssin preferit anar en metro aquell dia.
Rita: Ara això de jugar a la carretera és políticament incorrecte. D'aquí a fer-ho en un semàfor... en vermell.
quan va començar el duríssim procés de separació, ell que era el mig-colega, sols feia que maleïr l'ex-romàntica trobada al semàfor amb la seva ex-dona.
;-)
de coses dolentes també en passen si et coneixes....al videoclub...
i d'això en se molt...
M: Treballes en un videoclub? Quina pel·li em recomanes'
El veí de dalt: Has de deixar anar a poc a poc l'embragatge i una mica de gas... I ja està! És clar, que amb segons quines visions...