Cercar en aquest blog

dilluns, 30 de juny del 2008

Dona

A tu que et veig cada dia al metro, acabada de sortir de la dutxa, neta, perfumada, amb els cabells encara molls, el coll humit.
A tu que et veig cada dia pel carrer, que passes atrafegada, amb els vailets arrossegant, que arriben tard a escola (un dia més).
A tu que et veig cada dia amb la teva bicicleta, els pits seguint el ritme de les sotragades del camí, les ulleres de sol reflectint l’infinit.
A tu que et veig cada nit, en el mateix bar, recolzada a la barra, esperant que algú et digui alguna cosa, i jo que no m’atreveixo a acostar-me perquè tinc por.
A tu que penses que ningú no et mira, però les mirades et despullen ràpidament o lentament, amb tendresa o amb violència, amb passió.
A tu que et somio cada nit, nua al meu costat, la respiració acompassada, el desig a punt de néixer, dos cossos desconeguts delerosos de conèixer-se.

5 comentaris:

Guspira ha dit...

T'explico un secret? Aquest "a tu", que en el meu cas seria un home, que podria ser tothom i no és ningú a la vegada, o sigui, un total desconegut, és la meva gran fantasia...
Bon escrit!

El company de Venus ha dit...

Guspira: Tens tota la raó: podria ser una dona, però també un home. Coincidim amb això de la fantasia: un desconegut, sense rostre, sense identitat, però que és sempre present.

Guspira ha dit...

M'encanta!

El company de Venus ha dit...

Agraït. I content que t'encanti.

mar ha dit...

bones fantasies...
d'aquelles per sucar-hi pa...