A tu que et veig cada dia al metro, acabada de sortir de la dutxa, neta, perfumada, amb els cabells encara molls, el coll humit.A tu que et veig cada dia pel carrer, que passes atrafegada, amb els vailets arrossegant, que arriben tard a escola (un dia més).
A tu que et veig cada dia amb la teva bicicleta, els pits seguint el ritme de les sotragades del camí, les ulleres de sol reflectint l’infinit.
A tu que et veig cada nit, en el mateix bar, recolzada a la barra, esperant que algú et digui alguna cosa, i jo que no m’atreveixo a acostar-me perquè tinc por.
A tu que penses que ningú no et mira, però les mirades et despullen ràpidament o lentament, amb tendresa o amb violència, amb passió.
A tu que et somio cada nit, nua al meu costat, la respiració acompassada, el desig a punt de néixer, dos cossos desconeguts delerosos de conèixer-se.
5 comentaris:
T'explico un secret? Aquest "a tu", que en el meu cas seria un home, que podria ser tothom i no és ningú a la vegada, o sigui, un total desconegut, és la meva gran fantasia...
Bon escrit!
Guspira: Tens tota la raó: podria ser una dona, però també un home. Coincidim amb això de la fantasia: un desconegut, sense rostre, sense identitat, però que és sempre present.
M'encanta!
Agraït. I content que t'encanti.
bones fantasies...
d'aquelles per sucar-hi pa...
Publica un comentari a l'entrada