Fantasia (I)

Vas aturar-te on havíem quedat. Jo, des de la distància, vaig veure l’escena que havia imaginat durant tota la setmana. Lentament, segura, vas baixar del cotxe i vas tancar la porta. Sense mirar al teu voltant, vas vorejar-lo, vas obrir la porta del copilot, t’hi vas asseure i la vas tancar. Vaig deixar passar vint segons, eterns, i vaig començar a caminar envers el cotxe, nerviós, entrebancant-me de tant en tant amb les maleïdes llambordes i els peus mateixos. Tu, asseguda, miraves endavant, sense el més mínim rastre de nerviosisme, controlant la situació. Vaig obrir la porta i em vaig asseure al lloc on, tres minuts abans, seies. Va ser en aquest punt en què em vaig girar per mirar-te i veure’t per primer cop.

No puc dir que fossis igual o diferent a com t’havia imaginat: estava massa nerviós per fer aquest tipus de valoracions. Únicament sabia que era a punt de fer realitat una fantasia virtual, que la interlocutora del xat s’havia convertit en una persona de carn i ossos.

- Hola, vaig dir.

- Hola, com estàs?

- Bbbéé, vaig deixar anar, conscient que començava a quequejar i que això volia dir que estava molt nerviós.

Silenci. La teva mà s’esmuny cap a la meva cuixa, em mires i em dius

- Anem-hi?

- Sí, sí... és clar.

Vaig a girar la clau, però no és al contacte. Et miro i em tornes la mirada amb els ulls espurnejants, un somriure burleta.

- A que no saps on és la clau?

- Doncs... no, no ho sé...

Lentament t’aixeques la faldilla... Primer les cames, després les cuixes i finalment, el triangle prohibit. Allà, per damunt de les calces, apareix la clau del cotxe, estratègicament col·locada. Faig per agafar-la però em frenes la mà. Em mires i me la guies, primer per la cama, després per la cuixa i finalment a la punta de la clau.

- Recorda que sóc jo qui mana... Sóc la teva fantasia.

Poso en marxa el cotxe i ens dirigim, tal i com em vas dir, cap a una zona apartada. No porto ni dos minuts conduint i la teva mà comença a fer pessigolles pel la meva panxa, les cuixes i pel meu paquet, que comença a tenir un volum considerable. Segon semàfor i ja m’has desfet els botons dels pantalons i em fas un massatge, amb les mans, amb els boxers posats, a la meva polla. Cinc minuts i arribem a un carreró apartat, aparentment tranquil. Aparco. Estic mig marejat, sense parla, mentre tu ja m’has obert completament els calçotets i admires la duresa de la meva polla. Et miro per segona vegada. Fins ara no m’havia pogut concentrar en tu. Veig la teva cara d’excitació i, sense deixar-me temps a reaccionar, t’abaixes la faldilla, portes una mà al teu cony i mentrestant comences a besar-me. Llengua contra llengua, calidesa sublim. El meu cos en tensió absoluta; tu, dominant la situació. Jo em deixo fer: ets la meva fantasia.

(continuarà)