Salta al contingut principal

Cavalques

Escrita per
Cavalques sobre meu.
Em deixo fer,
Tu poses el ritme.

Una ullada de sol
Il·lumina el teu cos:
Perles de suor dibuixen
L’orografia del teu paisatge.

Els pits es mouen
Seguint la cadència del moviment.
Les teves mans
Ressegueixen el meu pit,
Juguen amb el mugró,
S’enreden amb el pel incipient,
Dibuixen un laberint imaginari.

Em mires
I prems l’accelerador.
Ara el sol t’il•lumina la cara.
Una gota de suor cau damunt meu.
El teu cos és pura tensió.

Acostes els pits als meus llavis,
Tanques els ulls i gemegues.
Sé que és el moment:
El teu orgasme és a prop.


(Imatge provinent del bloc Joyas prestadas)

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Anònim ha dit…
Uiui aquest poema ja ha estat una mica més fluixet, si que és més trash l'únic que trobo que és bastant previsible, vaja qualsevol persona fins i tot les més poruques fan coses així, no sé si m'explico. No sé jo l'he trobat fluix... Tampoc vull ser gaire crítica jeje.
25 de juliol del 2008, a les 14:05
El veí de dalt ha dit…
...i esdevenim dos genets desbocats cavalcant en la tempesta.
26 de juliol del 2008, a les 14:46
El company de Venus ha dit…
Rosseta: no sempre es pot estar a l'alçada.
El veí de dalt: Molt bona coda per acabar-lo. Gràcies. Veig que estàs inspirat.
28 de juliol del 2008, a les 14:41
Guspira ha dit…
Doncs jo trobo que has fet una oda al polvet la mar de guapeta...
2 de setembre del 2008, a les 19:54
El company de Venus ha dit…
Guspira: Gràcies. Un polvet sempre és un polvet.
3 de setembre del 2008, a les 8:54
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació