Cavalques sobre meu. Em deixo fer,
Tu poses el ritme.
Una ullada de sol
Il·lumina el teu cos:
Perles de suor dibuixen
L’orografia del teu paisatge.
Els pits es mouen
Seguint la cadència del moviment.
Les teves mans
Ressegueixen el meu pit,
Juguen amb el mugró,
S’enreden amb el pel incipient,
Dibuixen un laberint imaginari.
Em mires
I prems l’accelerador.
Ara el sol t’il•lumina la cara.
Una gota de suor cau damunt meu.
El teu cos és pura tensió.
Acostes els pits als meus llavis,
Tanques els ulls i gemegues.
Sé que és el moment:
El teu orgasme és a prop.
(Imatge provinent del bloc Joyas prestadas)
5 comentaris:
Uiui aquest poema ja ha estat una mica més fluixet, si que és més trash l'únic que trobo que és bastant previsible, vaja qualsevol persona fins i tot les més poruques fan coses així, no sé si m'explico. No sé jo l'he trobat fluix... Tampoc vull ser gaire crítica jeje.
...i esdevenim dos genets desbocats cavalcant en la tempesta.
Rosseta: no sempre es pot estar a l'alçada.
El veí de dalt: Molt bona coda per acabar-lo. Gràcies. Veig que estàs inspirat.
Doncs jo trobo que has fet una oda al polvet la mar de guapeta...
Guspira: Gràcies. Un polvet sempre és un polvet.
Publica un comentari a l'entrada