Cercar en aquest blog

dilluns, 21 de juliol del 2008

El coixí

Acaronar-te,
Sentir que ets aquí, sempre.
Arrambar-te,
Sentir que sents el mateix que jo.
Desitjar-te,
Sentir que el teu cos palpita al ritme del movinent.
Relaxar-me,
Sentir que em dones la força per seguir endavant.
Adormir-me,
Sentir com els teus ulls es tanquen,
Vençuts per la son.

(A Rosseta)


2 comentaris:

Anònim ha dit...

OOOO Moltes gràcies per dedicar-me el poema, ooo mai m'havien dedicat res, ostres quina il·lusió, tu. Al final li has posat el títol de coixí pel que vam comentar que quan trobes a faltar normalment t'abraces al coixí o què jejejeje. Moltes gràcies per la dedicatòria, en serio, ara mateix em sento la personeta més important del món, almenys deixem-ho disfrutar aquests minuts de glòria :D:D

El company de Venus ha dit...

De fet, tot el text gira al voltant del coixí... Si, ja et vaig dir que m'havia donat una idea. I aquest matí, molt d'hora, l'he acabat de perfilar.
M'agrada que t'hagi agradat.