Cercar en aquest blog

dimarts, 15 de juliol del 2008

Soledat

I un dia et despertes suat,

Amarat de desig,

No hi ha ningú al teu costat.

La soledat s’ha instal·lat al llit.

És la teva companya i amant.

Lentament l’abraces,

Agraeeixes la seva presència.

Li dius a cau d’orella que l’estimes,

Que no la vols deixar escapar,

Que vols posseir-la.

I ella, fidel, submissa,

Sabedora de la teva excitació,

Es deixa fer.

Febrosa, humida,

La soledat et proporciona un orgasme efímer.

Et deixes caure al seu cantó.

Tanques els ulls i plores.

Els tornes a obrir i només resta

El seu espai.

La soledat també ha fugit

I t’ha deixat suat,

Amarat de desig,

Mullat del teu propi manà.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, m'ha encantat l'escrit. Crec que t'has equivocat de feina i t'hauries de fer escriptor de poemes o millor encara, de cançons. Tot un poeta vaja. Felicitats pel poema.

El company de Venus ha dit...

Gràcies, ja tinc una fan i una seguidora. Te'n dedicaré un, de post.

polaroid mental ha dit...

que dura és la soledat al llit!

El Company de Venus ha dit...

Sí que és dura, sí... Aquest va ser un dels primers poemes escrits. Has anat a buscar-lo ben endins...

polaroid mental ha dit...

qui ho diria que es un primer poema!
m'agrada el que escrius i com que la porta era oberta he entrat a tafanejar en els posts anteriors,
perdona si trobes comentaris són fóra d'hora.

El Company de Venus ha dit...

Polaroid Mental: Ui, tranquil·la. Agraït, al contrari. Gràcies.