Una cançoneta agraïtUs cantaré de seguit
Per treure’m el neguit
Que porto dins el pit.
És un agraïment sincer
A la Guspira estimada
Que m’atorga encantada
El premi Trempamulla.
Guspira, sense embuts,
El company de Venus et canta
Aquesta senzilla tonada
Perquè t’alegri el dia,
Àdhuc la matinada.
I recorda que pel racó
Sempre tindràs erotisme:
Unes voltes amb picardia,
Altres amb follia.
6 comentaris:
Eeeeei, quina cançoneta més boniquetaaaaa!!! Ara sí que em quedo esmaperduda!!! No sé què dir... vull dir que et diria tantes coses que no sé què dir...M'ha arribat... Gràcies!
Petonets mil!!!
Guspira: Aquesta era la intenció: un agraïment sincer amb un toc de simpatia.
Ostres que bé ho has rimat, ets el amo dels poemes i les rimes, sens dubte. Felicitats.
Rosseta: Avui hem aconseguit de fer que les rimes funcionessin mínimament.
només falta que en posis la musiqueta i ens la cantis amb la teva millor veu... o ens la toquis amb algun instrument...
sonarà (segur) mooooolt bé!
;)
Mar: Em quedo, millor, amb la versió cantada, perquè la meva destresa amb els instruments no és gaire bona. Us la puc cantar a cau d'orella?
Publica un comentari a l'entrada