dimecres, 3 de desembre de 2008

Oposats (Guerra de sexes)

Blanc o negre.
Sí o no.
Verd o madur.
Dreta o esquerra.
A dalt o a baix.

M’estimes o em desitges?
Amor o plaer,
Plaer sense amor,
Amor sense plaer?

Per què és tant difícil
Trobar la sinceritat?
Per què és tant difícil
Entendre’t?
Que m’entenguis.
Que ens entenguem.

8 comentaris:

rosseta ha dit...

Tens raó en què costa que ens entenguem, i més si sembla que parlem idiomes diferents... Suposo que al ser diferents en el fons som iguals... Em ve al cap el llibre de "Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus" xD Sort que sempre arriba algun moment en què parlem igual.

òscar ha dit...

els blanc-o-negres, els parers oposats aporten el punt just de sal, pebre, oli i vinagre a una relació.
quan et passes amanint, costen de païr l'enciam, el tomàquet, la ceba i la tonyina.
quín comentari tan gastronòmic que m'ha sortit :)

El Company de Venus ha dit...

Rosseta: Sí, a vegades és increïble com ens podem arribar a entendre i a desentendre amb tanta facilitat.

Òscar: Ets el Ferran Adrià dels comentaris! Gràcies. Algun dia agafaré aquests motius gastronòmics.

Lydia ha dit...

Qué complicado resulta a veces separar el amor del placer, o el placer del amor... o incluso utilizar ambos, alternativamente, acompasadamente, intensamente y sobretodo... entenderse.

m'encanten els teus poemes ...
són pura música.

¿Está bien escrito...?

mar ha dit...

jo vull tots els colors...
tots els espais...
estimar i desitjar...
amor amb plaer...
sinceritat i entesa...
tot és més fàcil si la mirada és oberta i lliure...
sense dependències ni exigències...
amb estimació i tendresa...

El Company de Venus ha dit...

Lydia: Es cierto, a veces la frontera se diluye, otras es tan acentuada que és infranqueable.

El teu català, perfecte! Gràcies.

Mar: Sense cap mena de dubtes, Mar. Tant de bo fóssim capaços, a voltes, de deixar aquests opòsits de costat.

Guspira ha dit...

En comptes de parlar d'oposicions i de guerres, per què no parlem de treball cooperatiu?
Blanc i negre, sí i no...estimar i desitjar, entendre't i entendre'm...

llenguaddicta ha dit...

Ai, company, que em sembla que aquest cop l'has ben encertada... ¿Per què és tan difícil?