Cercar en aquest blog

dijous, 30 d’octubre del 2008

Assaig de poètica


Sóc el poeta dels sentiments costumistes,
Sóc el rimador d’històries quotidianes,
De sentiments a flor de pell,
Ocult sota febles cuirasses,
Que no han volgut veure la llum.

Sóc el contador de petites històries,
Sóc l’observador dels petits detalls,
Que us envolten,
Que m’envolten,
Que ens envolten.

Sóc el forjador de somnis,
L’il•lusionista i la seva màgia,
El trobador que duu les paraules
Al fons dels cors.

Tendre, dolç, entremaliat,
A voltes poruc,
A voltes atrevit,
sóc allà on us guien
les vostres passes.

10 comentaris:

rosseta ha dit...

Bon dia, si que et lleves inspirat de matinada ;) Estàs fet tot un trobador. Espero que sigui cert el que estaràs allà on em portin les meves passes, miraré costat a costat per confirmar que així sigui :P

mar ha dit...

company...
jo també miraré de trobar-te... forjador de somnis?, tendre?, atrevit/poruc?, poruc/atrevit?,...
mmmm
una bona combinació...
obriré ben bé els ulls i cercaré un trobador com el que descrius, creus que el puc trobar en la quotidianeïtat del dia a dia?
;)

El Company de Venus ha dit...

Rosseta: S'ha d'anar sempre amb els ulls ben oberts, perquè a la mínima pot sorgir una espurna.

Mar: De ben segur que un trobador com aquest existeix... fins i tot et dira que més d'un... Ara bé, no et refiïs: vigila amb els embaucadors.

Guspira ha dit...

Ets el poeta costumista de les nostres vides, dels nostres pensaments i dels nostres somnis...
M'encanta... gestes amb mots passions ben properes. Felicitats!

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Tot un elogi, per la teva part. Gràcies, gràcies, gràcies.

Amèlia ha dit...

Molt maco, però no es pot anar fent promeses que no es poden complir. Ara somiaré amb trobadors i poetes, i quan desperti, serà un somni, com sempre... Mira que si les nostres passes, les de tots els que et llegim, ens porten cap a tu... què faràs doncs?

El Company de Venus ha dit...

Amèlia: I que no en són de bonics els somnis... Que no és bonic tancar els ulls i imaginar? Ai, que faria jo? No ho sé... Crec que posaria cafè al foc i us convidaria a tots.

res ha dit...

ets un tot!!
i jo res,
potser ens fem amics
salut!!

Amèlia ha dit...

Vaja, has oblidat que no prenc cafè... en fi, imagino que un gotet d'aigua sí que me'l donaries, no?

És bonic somiar, sí. Però quan confonem somni amb realitat, tenim un problema.

El Company de Venus ha dit...

Mq: Gràcies pels elogis. Com més serem millor.

Amèlia: Et puc oferir te, menta o altres herbes... Fins i tot Cacaolat! Somiar... S'ha d'anar amb compte amb els somnis...