El pampallugueig delata La teva presència.
La casualitat o la predestinació,
Qui sap?,
Ha fet que les nostres mirades
Es retrobessin.
Dues llums emmig de la nit,
Fosca, tardoral.
Em sedueixes amb els mots,
I em deixo seduir.
Et sedueixo amb les paraules,
I et deixes seduir.
Els sentits s’aguditzen
Tacte,, gust, vista, oïda,
Àdhuc l’olfacte,
Són parts de la dansa del desig.
Els teus dits modelen
Noves formes de plaer.
Les meves mans reconquereixen
Territoris abandonats.
Segons, minuts,
Potser hores han passat,
Suspesos en la recerca
De la sintonia
De dos cossos en la distància.
Exhausts, extasiats, suats,
Descansen en la penombra
De la nit.
Els sentits amarats
De sensacions de plaer.
Els sexes que es relaxen
Al ritme que ho fa la respiracció
Després de l’orgasme.
La llunyania esdevé proximitat.
5 comentaris:
caram company!
quina sensibilitat i delicadesa desprenen les teves paraules...
desperten emocions i sensacions talment com si fossin reals...
un post preciós ple de poesia i màgia...
sincerament?
admirable!
felicitats!
un petó màgic...
Paraules agraïdes, les teves, com sempre, Mar. Jo, encantat que en pogueu (puguis) fruir, tot tancant els ulls i deixant volar la imaginació... deixant que la màgia s'apoderi i ens transporti a altres universos...
em sedueixes...
m'ha agredat molt
salut!!
Una descripció costumista de desitjos nocturns perduts en cables ethernets i retrobats en sentits plaents...
Mq: Gràcies Mq, precisament això és el que busco.
Guspira: Tu sí que ho has vist clar, això... Bytes i tecles carregades de desig.
Publica un comentari a l'entrada