Part II
Com el guardià,
Faig la ronda pel teu cos.
No deixo un racó sense vigilar,
Sense atendre, sense mirar.
Del penyassegat estant,
Miro la immensitat i el trobo.
I em deixo caure,
Em deixo arrossegar pel mar roent.
Caiguda lliure als teus braços,
Caiguda lliure a la presó
Del teu cos.
Sento en la distància el teu plaer.
Innocent, un xic poruc,
Lluito per atènyer la superfície.
Però els teus braços m’empresonen,
Em submergeixen
Cap a aigües profundes,
Aigües on hi habiten
Els nostres instints.
M’ofego.
Res no importa.
Només l’instant viscut.
I el seu record.
Inesborrable.
6 comentaris:
Maco i sensual...
Rita: Celebro que t'hagi agradat la segona part. Ara ja s'ha completat el cercle.
guardià d'un mar immens...
que frisa per recórrer profunditats desitjades...
mmmm...
agosarat deixar-se arrossegar per un mar roent...
una segona part que arrodoneix la primera, sí senyor...
Mar: Gràcies, Mar, tu sempre tan encoratjadora. I, efectivament, és un mar on, tot i les onades, ve de gust capbussar-s'hi i deixar-se arrossegar.
Aquesta mar no pot ser salada! Si és tan passional i roenta... Segur que també és una mar ben dolça... ;)
Guspira: Té el punt just de sal i el punt just de dolçor. Per cada estat d'ànim.
Publica un comentari a l'entrada