On hi ha escrites les petjades
Dels teus amants.
Llavis, llengües,
Dits, mans
Que han solcat rumbs capriciosos,
Sotmesos al delit de l’atzar.
Un traç invisible que,
Tanmateix, forma part de ta essència,
De ta vida.
Ets qui ets gràcies a aquests viaranys
De l’experiència.
I no ets gràcies als espais en blanc
Que hi ha en aquest full.
Aquest full que és el teu cos.
(Imatge procedent del bloc Dona i mar)
12 comentaris:
viaranys de l'experiència que ens fan ser com som...
cossos solcats per desitjos intemporals...
i plens de vida...
i amb espais en blanc encara per continuar dibuixant camins i per continuar escrivint paraules d'amor...
què bonic!
Com sempre increïble. No tinc paraules.
Mar: Les teves paraules són la conjunció perfecte, crec, a aquests versos. Hauré de pensar d'afegir-los.
Rosseta: Aquests elogis també em deixen a mi sense paraules. Gràcies, Rosseta.
Jo tampoc tinc paraules, però cada dia fas que m'emocioni llegint-te. Tens una gran sensibilitat i te'n felicito!
Fulls en blanc per seguir traçant versos delitosos com els teus i cossos nus on poder solcar l'essència del desig etern...
Eeei!!! que ja sóc venusianaaaaa!!!! :)
Rita: Insisteixo. Els elogis sense paraules també em deixen a mi sense paraules. [Silenci] Gràcies, Rita.
Guspira: Gràcies per afegir-te a la legió venusiana i per imaginar aquests versos solcant espais.
preciós. un mapa del cos amb orografies formades i encara d'altres per descobrir.
Òscar: Un mapa del cos amb tot de camins traçats i espais en blanc per escriure-hi.
Uf...
Sense paraules?
Sense alè.
Amèlia: Sense paraules i sense alè... Magnífica combinació.
Publica un comentari a l'entrada