Part II
El temps s’atura. L’espai s’esborra.
Tu i jo sols.
En aquest oasi de calma,
En aquest racó secret,
Amb el cant de l’aigua que, rítmicament,
Com els nostres cossos alliberats,
Crea melodies de seducció.
Cossos que han traspassat
La dimensió de la realitat.
Que es compenetren,
Que se satisfan,
Amb l’altruisme del desig compartit.
Com si la calma del mar
Fos el preludi del temporal.
6 comentaris:
Ahora te leo, traducido.
Y me encanta lo que leo.
Aunque la musicalidad de los idiomas no sea la misma. Traducir, ya se sabe, es traicionar...
racons secrets, altres dimensions, melodies de seducció...
desitjos que suren en un núvol atemporal...
i es troben en una cala...
i es materialitzen en dos cossos que des de la calma... cerquen anar més enllà...
desitjant temporals plaents...
cossos i ànimes alliberades...
mmmm, tanco els ulls i gairebé hi sóc!
gràcies company per traslladar-m'hi...
;)
A on he de firmar per a traslladar-me a un lloc així...
vull aquest lloc JO també. el TU ja me'l enduré des de casa!
Resposta unitària: Gràcies, gràcies a tots. Tant de bo poguéssim tancar els ulls i trobar-nos en aquest espai.
Tant de bo poguéssim tancar els ulls i trobar-nos en aquest espai.
Digo yo qeu en aquest espai es "en este espacio".
Y tant de bo es "tanto bueno"?
Lo demás no sé...
Pero supongo que será cariñoso.
Publica un comentari a l'entrada