Els teus pits formen un cercle perfecte. I dins el gran cercle,
El petit cercle de l’aurèola, roja,
Promontori elevat del plànol sinuós
De la sina.
I al cim, esponerós, desafiant,
El mugró,
Petita cirera que corona el territori.
Altiu, provocador,
Atreu totes les mirades.
Raig de desig
Que administra amb cautela,
Conscient de la seva superioritat,
Orgullós de les seves reaccions.
11 comentaris:
Quina boníssima descripció de les habilitats i sensacions...
Rita: Gràcies. Un pit s'ho mereix tot.
el text el descriu encara millor que la foto.
estic amb tu rita,
quina esplèndida i subtil descripció de l'estendard de la geografia femenina...
sublim...
Òscar: Gràcies per la visita, Òscar, i per l'elogi. Tot un repte seguir describint millor que una imatge.
Mar: Això m'ho apunto, Mar: estendard de la geografia femenina.
Coneixes el tema "Las tetas de mi novia" de Siniestro Total?
Iaiapunkarra: Doncs, no, no el conec.
Molt bons els poemes.
I les fotos molt sensuals!
Nic
Nic: Gràcies. Pel que fa a les fotos, el mateix puc dir, oi?
Els últims versos tenen una força impressionant...
Guspira: Els teus comentaris, com sempre, tan esborronadors. Gràcies, gràcies, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada