Ensenya’m el camí de la teva ànima.
Ensenya’m els racons ocults
Del teu pensament.
Deixa’m descobrir l’essència
Dels teus desitjos.
Deixa’m saber els amants
Que t’han derrotat.
Vull conèixer com és
La teva intimitat.
Vull conèixer
Les batalles que has guanyat.
Encara que em faci mal.
Encara que sé que em farà mal.
10 comentaris:
OOO no tinc paraules. Només t'ha faltat dir "Vull conèixer com és la teva intimitat, per formar-hi part i viure-la com si fos meva..." Molt romàntic si senyor. Esperem que no sigui tan doloròs ja que quan no hi ha millor premi que una persona que t'obre el seu cor i ànima...
M'encanta aquest grau d'implicació, m'encanta com ho descrius, m'encanten les teves paraules...
Rosseta: Gràcies per la incondicionalitat. I no, no calia dir-ho, perquè implícitament ja queda dit, no?
Rita: Gràcies, Rita. M'encanta que t'encanti el grau d'implicació, com ho descric, les meves paraules...
Preciós...
Anna: Gràcies. Sigues benvinguda i felicitats pel teu bloc.
ostra ... saber-ho tot, tot i tot segur que fa mal.
per mi, sempre millor el misteri d'anar sabent sense saber si ho saps tot! (bufff ... quín embolic!)
endinsar-me en els camins de la teva ànima...
perdre'm pels racons ocults del teu pensament...
o imaginar l'essència dels teus desitjos...
mmm, no sé amb quin dels tres em quedaria...
potser els trio tots tres!
La resta, ve sol.
Òscar: Sí, és cert, pot fer mal... però sempre hi ha aquella necessitat humana de voler saber-ho tot, absolutament tot.
Mar: Triar-los tots tres és, sense cap mena de dubte, una molt bona tria.
Company... això són paraules majors!
Ànima, racó, pensament, essència, desig, saber, voler, conèixer, intimitat, mal... amor?
Guspira: Amor? Doncs potser és això, el que traspuen els versos.
Publica un comentari a l'entrada