divendres, 19 de desembre de 2008

Conducció

Carretera sinuosa, desconeguda.
Revolts ferèstecs, ombrívols.
Dreta, esquerra.
Línies contínues i discontínues.
Senyals de perill.
Triangles fosforencents en la nit,
Il•luminats pels raigs fugaços de llum.

Segona velocitat. Tercera.
Revolt a l’esquerra.
Segona velocitat de nou.
Accelero. Revolt a la dreta.
Cop suau al fre.
Inèrcia que m’empeny endavant.

El teu cos és una gran xarxa de comunicacions.
Tots els punts connectats per carreteres
Imaginàries, imaginades.
No hi ha autopistes rectes,
Monòtones en la seva intensitat.

La vida és un joc de conducció,
Un recorregut pel teu cos,
Curull de giragonces.

8 comentaris:

mar ha dit...

recórrer carreteres sinuoses i desconegudes...
anar obrint camins nous...
descobrir nous viaranys de comunicació en el cos estimat...
conduir en aquests espais...
tot un plaer pels sentits...
bon cap de setmana...

Guspira ha dit...

Les teves paraules denoten que t'agrada conduir...
Bon cap de setmana!

belita ha dit...

Un recorregut del que estic convençuda es un plaer gaudir del paissatge.

Petonets

òscar ha dit...

per mi, que ni tinc carnet i l'únic cotxe que he agafat a la meva vida és el del wrc de la play, aquesta carretera és la única per la que goso conduïr

Ballarinadeplom ha dit...

mentres en la conducció no es faci marxa enrera...
conduir així és un plaer!

Abriéndome ha dit...

No me funciona el traductor... A ver qué le has hecho...

Feliz Navidad.

TERESA ha dit...

Preciosas palabras...Bon Nadal.

El Company de Venus ha dit...

Mar: No m'agraden les autopistes rectes i monòtones.

Guspira: Sí, com deia l'anunci, m'agrada conduir.

Belita: Tot un plaer, els paisatges que s'albiren.

Òscar: Evidentment.

Ballarinadeplom: La marxa enrere sempre és perillosa.

Abriéndome: Ai, em sap greu!

Teresa: Gràcies a tu.