Neva

Cauen volves de neu sobre el teu cos.
Aigua en estat semi-sòlid
Que l’amara i el refreda.
Dibuixa camins de gebre blanquinós,
Talment un paisatge del nord.
A la llunyania, els promontoris nevats
Amb el cim que s’alça esponerós,
Fosc en la seva essència.

M’arrecero al poblet de carrers foscos
I estrets, atapeïts. En la calma d’una llar,
D’un cos proper.
I em deixo seduir per la calidesa,
Per uns llavis delitosos, delerosos.
Per un aroma que embriaga.