Cercar en aquest blog

dilluns, 16 de febrer de 2009

Rajos de sol

Rajos de sol acaronen mon cos.
Las, ingràvid,
S’hi passegen a pleret.
Filant a l’atzar
Camins invisible,
Només perceptibles
Pell endins.

Rajos de sol que travessen
Blaus marins,
Que tornen ses algues verdes
Al punt de mitjanit.

Rajos de sol estimen mon cos,
Amb la melodia embriagadora
Atàvica, de les onades.
Balanceig interminable
Que bressola i ondula
Els teus besos.

Rajos de sol que travessen
Blaus marins,
Que fan cantar ses sirenes,
A milers de quilòmetres d’aquí.

Rajos de sol que colren ma pell,
Embat imperceptible
D’una energia positiva.,
Nèctar de vida,
Escalf com tos besos.

Rajos de sol que travessen
Blaus marins,
I perlen la mar
De milers d’estrelles brillants.
I el meu cos de desig desmesurat.


(A J. M. Oliver)

4 comentaris:

Lydia ha dit...

Los rayos del sol que se reflejan en unos ojos y los hacen cobrar vida, reflejando el alma...

El Company de Venus ha dit...

Lydia: Els rajos de sol són poderosos, guaridors, energètics.

polaroid mental ha dit...

el sol i el mar
una combinació perfecte!

meravellós poema!

El Company de Venus ha dit...

Polaroid mental: Tota la raó: Sol i mar són la combinació perfecta.
Gràcies per l'elogi.