No puc dormir. Escolto els sons de la nit Que acompanyen el meu insomni: Les parets que s’esquerden, Les bigues que s’esberlen, El terra que s’enfonsa Al meu pas virtual. L’univers que volteja Sense aturall.
Gràcies er la teva visita al racó de la solsida. no coneixia el teu blog, però ara t'enllaço. Al meu aniré parlant de literatura, cinema, educaió, tv etc, ja passaràs quan vulguis.
A mi em passa com a la Mar... M'agrada omplir els insomnis de fantasies, de records especials,... Munte castells a l'aire i els decore al meu gust.. És fantàstic!! tot és al teu gust...
Això quan ho aconsegueix... Altres vegades sols hi ha enyorança, melàngia, desitjos impossibles...
En tot cas, m'agrada... per que totes les emocions, siguin del color que siguin emocionen per dintre.
Guaita per la finestra i mira el cel i cerca les estrelles, et duran la tranquil·litat per poder dormir... Hi ha uns versos del Vergés que jo trobo molt bonics que diuen així:"Sense parar recorro el cel amb els meus ulls, per si de cas contemplo l'estrella que tu mires". M'han vingut al cap arran del comentari que t'he fet...
No puc dormir. 
10 comentaris:
Dormidina
;P
Prefereixo mirar el sostre. :)
Jo quan no puc dormir llegeixo un llibre que sigui avorrit i ja està... n'hi ha que són com somnifers :P
No conec l'insomni, però em sembla que també preferiria mirar el sostre... :-)
a mi m'agrada imaginar noves realitats per ser viscudes...
i així, si no m'adormo, viatjo a altres indrets que em són molt atraients...
pots provar...
i si et funciona... ja saps!
petonets
Rosseta: Els llibres avorrits ja ho tenen això, ja. Com les pel·lícules avorrides, una altra opció.
Rita: Je je je.
Mar: Ho provaré.
Gràcies er la teva visita al racó de la solsida.
no coneixia el teu blog, però ara t'enllaço.
Al meu aniré parlant de literatura, cinema, educaió, tv etc, ja passaràs quan vulguis.
A mi em passa com a la Mar... M'agrada omplir els insomnis de fantasies, de records especials,...
Munte castells a l'aire i els decore al meu gust..
És fantàstic!! tot és al teu gust...
Això quan ho aconsegueix... Altres vegades sols hi ha enyorança, melàngia, desitjos impossibles...
En tot cas, m'agrada... per que totes les emocions, siguin del color que siguin emocionen per dintre.
Guaita per la finestra i mira el cel i cerca les estrelles, et duran la tranquil·litat per poder dormir...
Hi ha uns versos del Vergés que jo trobo molt bonics que diuen així:"Sense parar recorro el cel amb els meus ulls,
per si de cas contemplo l'estrella que tu mires".
M'han vingut al cap arran del comentari que t'he fet...
Molta serenor i un cel ben ple d'estrelles...
Deja volar tu imaginación,sea de la manera que sea...seguro que te duermes.
Publica un comentari a l'entrada