dijous, 19 de març de 2009

Petits grans plaers (X)

Imaginar els plaers aliens.
Cares anònimes,
Cossos desconeguts,
Que em mirem,
Que em veuen,
Com jo els miro
Des de la meva talaia.


Foscos desitjos
D’una ment enravessada,
Tal volta malalta.

Perversió?
Més aviat curiositat,
Sensibilitat en estat pur.

5 comentaris:

mar ha dit...

mmm...
imaginació al poder!
satisfer desitjos i curiositats pot ser molt i molt sa!
petonet...

El Company de Venus ha dit...

Mar: Sense cap mena de dubte.

belita ha dit...

Sols les ments realment malaltes (de prejudicis) poden veure perversió on existeix complicitat i joc.

El Company de Venus ha dit...

Belita: Deixa'm que m'apunti aquesta frase i la deixi sota el coixí com a màxima per a aplicar en l'existència.

TERESA ha dit...

Mirar y que te miren...me gusta ese juego.