Imaginar els plaers aliens. Cares anònimes,
Cossos desconeguts,
Que em mirem,
Que em veuen,
Com jo els miro
Des de la meva talaia.
Foscos desitjos
D’una ment enravessada,
Tal volta malalta.
Perversió?
Més aviat curiositat,
Sensibilitat en estat pur.
5 comentaris:
mmm...
imaginació al poder!
satisfer desitjos i curiositats pot ser molt i molt sa!
petonet...
Mar: Sense cap mena de dubte.
Sols les ments realment malaltes (de prejudicis) poden veure perversió on existeix complicitat i joc.
Belita: Deixa'm que m'apunti aquesta frase i la deixi sota el coixí com a màxima per a aplicar en l'existència.
Mirar y que te miren...me gusta ese juego.
Publica un comentari a l'entrada