"M'encercles i m'acorrales", què inqueitant!!
Ja va bé, no? ;-)
Precioso...aunque me ha costado un pelin,entender, ciertas palabras bien.
Mireia: Una mica inquietant, sí, però dolç, sensual i plaent, no?Rita: Oi tant... Teresa: Gràcies. Avui he complicat una mica el llenguatge.
Un satélite que no deja de orbitar... que está siempre alrededor... siempre en buena compañía...
jo quan siga gran vull escriure com tu :)
a deshora.. m'encanta!
m'agrada aquest joc de cossos celestials...i la força de l'atracció del planeta al satèl·lit... o és a l'inrevès?tant se val si l'atracció és mútua, no?;)
Lydia: Exacto. Hèctor: Gràcies per l'afalac. Però em sembla que és excessiu. Bimbonocilla: A deshora... tothora és encantador. Mar: Tant se val, i tant.
Uff!!! mare meva... Ja m'he vist sent satèl·lit... Genial! Com sempre... Els teus versos m'acorralen! :)
Els teus comentaris, també, genials, com sempre... I no voldria acorralar-te pas, amb els versos, i ara! :)
Publica un comentari a l'entrada
11 comentaris:
"M'encercles i m'acorrales", què inqueitant!!
Ja va bé, no? ;-)
Precioso...aunque me ha costado un pelin,entender, ciertas palabras bien.
Mireia: Una mica inquietant, sí, però dolç, sensual i plaent, no?
Rita: Oi tant...
Teresa: Gràcies. Avui he complicat una mica el llenguatge.
Un satélite que no deja de orbitar... que está siempre alrededor... siempre en buena compañía...
jo quan siga gran vull escriure com tu :)
a deshora.. m'encanta!
m'agrada aquest joc de cossos celestials...
i la força de l'atracció del planeta al satèl·lit... o és a l'inrevès?
tant se val si l'atracció és mútua, no?
;)
Lydia: Exacto.
Hèctor: Gràcies per l'afalac. Però em sembla que és excessiu.
Bimbonocilla: A deshora... tothora és encantador.
Mar: Tant se val, i tant.
Uff!!! mare meva... Ja m'he vist sent satèl·lit...
Genial! Com sempre...
Els teus versos m'acorralen! :)
Els teus comentaris, també, genials, com sempre... I no voldria acorralar-te pas, amb els versos, i ara! :)
Publica un comentari a l'entrada