Cercar en aquest blog

dijous, 9 d’abril del 2009

Petits grans plaers (XII)

Obrir la porta i trobar-te al darrere.
Abillada només amb les calcetes.
La mirada insinuant,
El somriure burleta.
Els braços estirats
Que m’empenyen a l’abisme.

3 comentaris:

Guspira ha dit...

La porta sembla que és la boca d'un bosc màgic ple de sensacions i insinuacions plaenteres... I sembla que amb dret a degustar els fruits més exquisits... :)

Llegir-te, sí que és un petit gran plaer!

mar ha dit...

Tancar la porta i submergir-se en un món de sensacions d'abismes plaents que ens enlairen... i ens transporten a altres universos plens d'estels brillants i nits de lluna creixent i mars d'ones sinuoses en nits càlides d'estiu i en platges de sorra fina...
mmm...
quins petits gransa plaers que susciten les teves paraules...
petons!

Albanta ha dit...

Qué sort poder traspassar aquesta porta!!

Que dure sempre així!!

Bones Pasqües!!