Obrir la porta i trobar-te al darrere. Abillada només amb les calcetes. La mirada insinuant, El somriure burleta. Els braços estirats Que m’empenyen a l’abisme.
La porta sembla que és la boca d'un bosc màgic ple de sensacions i insinuacions plaenteres... I sembla que amb dret a degustar els fruits més exquisits... :)
Tancar la porta i submergir-se en un món de sensacions d'abismes plaents que ens enlairen... i ens transporten a altres universos plens d'estels brillants i nits de lluna creixent i mars d'ones sinuoses en nits càlides d'estiu i en platges de sorra fina... mmm... quins petits gransa plaers que susciten les teves paraules... petons!
Obrir la porta i trobar-te al darrere. 
3 comentaris:
La porta sembla que és la boca d'un bosc màgic ple de sensacions i insinuacions plaenteres... I sembla que amb dret a degustar els fruits més exquisits... :)
Llegir-te, sí que és un petit gran plaer!
Tancar la porta i submergir-se en un món de sensacions d'abismes plaents que ens enlairen... i ens transporten a altres universos plens d'estels brillants i nits de lluna creixent i mars d'ones sinuoses en nits càlides d'estiu i en platges de sorra fina...
mmm...
quins petits gransa plaers que susciten les teves paraules...
petons!
Qué sort poder traspassar aquesta porta!!
Que dure sempre així!!
Bones Pasqües!!
Publica un comentari a l'entrada