dilluns, 4 de maig de 2009

Moto


Surts apressadament,
La porta d’una revolada.
El carrer t’espera.
El travesses
-la teva intuïció et diu
Que no hi passa ningú.
Puges a la moto,
Amb un moviment estudiat,
Repetit diàriament,
Mentre el motor fa
Els primers espeternegueigs.
Uns metres marxa enrere
I enfiles carrer amunt.

Surts apressadament,
Deixant a l’aire
L’estela de ton pas fugaç,
Rabent.

5 comentaris:

Baraula ha dit...

Ve el temps d'agafar la màquina de cosir que ja té uns desset anys. I encara es posa a 120!
Emprenc camins amunt i avall, revolts i corbes que em fan recordar que m'encanta el renou de la moto, sentir la força del vent i la solitud en la carretera. Cada dia, una petita excursió.
BON VIATGE!

Guspira ha dit...

A mi les motos em fan tremolar...

mar ha dit...

ambivalència...
entre por i excitació...
entre sentir la tremolor que puja per les cames i notar la velocitat a la panxa...
sensacions contradictòries que atrauen...
abraçada al pilot...
m'hi atreveixo!

El Company de Venus ha dit...

Baraula: Bon viatge i benvinguda.

Guspira: De por? O d'excitació?

Mar: Posa't casc!

Guspira ha dit...

De por!!! :)
D'excitació em fan tremolar altres coses... :)