Salta al contingut principal

Un matí (I)

Imatge
Escrita per

I un matí et despertes,
El llençol amarat del teu cos.
I obres els ulls i,
Com si fos un encanteri,
El cap martelleja
Una sinfonia desafinada.
Massa vodka, anit.
Massa vodka i massa vi
I massa de tot.
Et devies beure la nit,
Penses,
Mentre intentes posar ordre
Al desordre dels teus ulls,
Al món que fa voltes imparable,
Com el pèndol de Foucault.

No tens records precisos,
Ni tan sols remots.
Només gots i més gots,
Fum i més fum,
Llums i més llums,
Que encegaven els sentits
I que encara es repeteixen
Cada cop que proves de tancar
Els ulls.

Un alè amarg inunda la boca:
Desert de besos,
De calideses passades.
Quant de temps fa que no beses ningú?
Quan de temps fa que no et besen?
Vas tenir uns llavis contra els teus?
Vas sentir el contacte d’una llengua,
Estranya, guaridora?

Comentaris

òscar ha dit…
també hi ha matins en que això anomenat ressacasso et fa despertar amb un somriure a la cara. segurament també amb mal de cap, ho reconec.
8 de maig del 2009, a les 20:44
mar ha dit…
aquest és d'aquells despertars que més val no haver de passar...
encara que hi ha dies que...
no es poden evitar...
esperem que no siguin gaires
:)
11 de maig del 2009, a les 7:55
polaroid mental ha dit…
el pitjor de beure
es que si beus per omplir
la sensació de l'endemà
continua essent completament buida
14 de maig del 2009, a les 15:48
El Company de Venus ha dit…
Òscar: És cert, no ho negaré pas. Però a vegades...

Mar: Cert, a vegades les nits són dures...

Polaroid mental: La buidor sempre t'acompanya.
14 de maig del 2009, a les 17:35
Guspira ha dit…
Diria que d'això se'n diu ressaca... Ressaca del vodka i del vi... Ressaca de la manca d'amor...
Jo sempre he estat de whisky... :)
21 de maig del 2009, a les 16:34
El Company de Venus ha dit…
Les ressaques són molt diverses. Aquí es conjuminaven totes dues. Per cert, diuen que les ressaques del whisky són més lleugeres... Ho corrobores?
22 de maig del 2009, a les 13:22
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació