Cercar en aquest blog

divendres, 8 de maig del 2009

Un matí (I)


I un matí et despertes,
El llençol amarat del teu cos.
I obres els ulls i,
Com si fos un encanteri,
El cap martelleja
Una sinfonia desafinada.
Massa vodka, anit.
Massa vodka i massa vi
I massa de tot.
Et devies beure la nit,
Penses,
Mentre intentes posar ordre
Al desordre dels teus ulls,
Al món que fa voltes imparable,
Com el pèndol de Foucault.

No tens records precisos,
Ni tan sols remots.
Només gots i més gots,
Fum i més fum,
Llums i més llums,
Que encegaven els sentits
I que encara es repeteixen
Cada cop que proves de tancar
Els ulls.

Un alè amarg inunda la boca:
Desert de besos,
De calideses passades.
Quant de temps fa que no beses ningú?
Quan de temps fa que no et besen?
Vas tenir uns llavis contra els teus?
Vas sentir el contacte d’una llengua,
Estranya, guaridora?

6 comentaris:

òscar ha dit...

també hi ha matins en que això anomenat ressacasso et fa despertar amb un somriure a la cara. segurament també amb mal de cap, ho reconec.

mar ha dit...

aquest és d'aquells despertars que més val no haver de passar...
encara que hi ha dies que...
no es poden evitar...
esperem que no siguin gaires
:)

polaroid mental ha dit...

el pitjor de beure
es que si beus per omplir
la sensació de l'endemà
continua essent completament buida

El Company de Venus ha dit...

Òscar: És cert, no ho negaré pas. Però a vegades...

Mar: Cert, a vegades les nits són dures...

Polaroid mental: La buidor sempre t'acompanya.

Guspira ha dit...

Diria que d'això se'n diu ressaca... Ressaca del vodka i del vi... Ressaca de la manca d'amor...
Jo sempre he estat de whisky... :)

El Company de Venus ha dit...

Les ressaques són molt diverses. Aquí es conjuminaven totes dues. Per cert, diuen que les ressaques del whisky són més lleugeres... Ho corrobores?