Cercar en aquest blog

divendres, 19 de juny de 2009

Vidre fosc


A través del vidre fumat
Et contemplo
Sense que em vegis.
Els detalls del teu cos
Em retornen
Desdibuixats
Però prou nítids
Com per descobrir
El teu pit.
Insinuat tènuement
En l’angle recte
Que formen el teu braç
I el teu cos.

Un petit tresor al descobert.

6 comentaris:

polaroid mental ha dit...

certament les ulleres de sol
son un bon escut per descobrir
els detalls més deliciosos

maria ha dit...

Molt bonica...és cert que amb les ulleres pots arribar a descobrir moltes coses, sense que es noti que estàs observant.

Lydia ha dit...

Tesoros escondidos que se convierten en doblemente interesantes...

mar ha dit...

com ho saps que no et veu?
potser ho sap i es deixa contemplar...
potser li agrada que la miris...

Anònim ha dit...

Jo contemplo el vi d'aquesta manera, a través del vidre de l'ampolla...
I no tinc cap anhel, ni tampoc tinc cap desig que mori en el meu paladar...

Són els meus ulls els qui fan alhora de tomba i de matriu.

Onzembre.

El Company de Venus ha dit...

Polaroid: Saps? En realitat, no eren unes ulleres de sol, en el que pensava. Sinó en un vidre fosc que reflectia, com si fos un mirall, un cos. Però també serveix la imatge de les ulleres de sol. Gràcies.

Maria: Gràcies. És la millor manera que els ulls passin desapercebuts.

Lydia: Por supuesto.

Mar: Això també és cert. Sempre pots preguntar-ho...

Anònim Onzembre: ulls que fan alhora de tomba i de matriu. Una imatge sensacional.