Cercar en aquest blog

dimecres, 19 d’agost de 2009

Aquesta nit


Aquesta nit m’has regalat
Una simfonia de colors
Una espiral cromàtica
Cada volta que tancava els ulls.

Aquesta nit he vist les estrelles
Que voleiaven el meu cap
I el meu cos, las, indefens
Als teus embats de desig.

Aquesta nit has creat
Un univers irreal, oníric,
Al meu interior.
Abstraccions cristal·litzades a la retina
Com els efecte d’una estranya droga.

Aquesta nit m’ha lliurat
Sense temença a la passió
I tot de formes estranyes en moviment
S’han instal·lat al meu cap.

Aquesta llarga nit que s’ha fet curta
Ens hem estimat:
Amb la llibertat dels amants,
Amb l’explossió dels cossos,
Amb la màgia que ens envolta.

7 comentaris:

mar ha dit...

caram company!
quin mar de sensacions viscudes i gaudides en una sola nit...
deu haver estat ben especial, no?

felicitats!
petons

Albanta ha dit...

Company, ets únic per expressar els sentiments. Sols qui ho viu realment pot descriure tanta passió...
Sort i que dure per sempre així. És fantàstic!!

Baile Antiguo ha dit...

Aquesta nit, por lo poco que he podido descifrar, fue la hostia, ¿no?

Morbosa ha dit...

benvingut! ja et trobava a faltar! i quin començament de temporada!!

El Company de Venus ha dit...

Mar: Ha estat una nit ben i ben especial... A voltes penso si en realitat no ha estat un somni del qual vaig despertar extasiat...

Albanta: Gràcies, com sempre, pels elogis. I sí, hi hagué molta passió.

Baile Antiguo: Dicho de una manera directa, a lo bruto, sí.

Morbosa: Hem de començar amb energies renovades.

Rita ha dit...

Quina nit més fantàstica... Que en siguin moltes més! :-)

El Company de Venus ha dit...

Rita: Crec que fantàstica és quedar-se curt.