divendres, 4 de desembre de 2009

Gemecs




Sents els gemecs llunyans,
Però prou propers
Perquè facin reaccionar
Els teus instints,
Per no deixar-te indiferent.

El silenci de la llar
Els amplifica,
Els fa penetrants.
Eco que s’escampa per l’espai nu.

Et relaxes.
Et desconcentres.
No pots evitar que s’encomani,
Lentament,
L’estat de passió
Que arriba a tes oïdes,
Que t’amara cos endins.

T’estires.
Tanques els ulls.
Mentre les mans
Comencen a recórrer
Els racons del teu cos.

Imaginant que és ell
Qui és al davant,
A sobre teu,
A sota.

10 comentaris:

mar ha dit...

buufff...
qui no ha sentit uns gemecs aliens i ha deixat volar la imaginació?

bon cap de setmana!

maria ha dit...

Tots els sentits ens desperten...molt bo!

òscar ha dit...

Gemecs llunyans, i només una mica aliens, que s'acaben en els propis.

Lydia ha dit...

Es fácil imaginar y dejarse llevar por tus palabras... pensando en que ese momento... es real.

El Company de Venus ha dit...

Mar: Cert, qui no els ha sentit i no s'ha imaginat cent, mil coses!

Maria: Els gemecs en la distància són la porta del desig.

Òscar: Totalment d'acord.

Lydia: Y cuando son tan reales... ya se sabe que acaba pasando.

Josep ha dit...

No deixa de ser contaminació acústica.

polaroid mental ha dit...

es aquella sensació, en la que es barreja una certa enveja de plaer i sigui com sigui hi vols participar

El Company de Venus ha dit...

Polaroid: Tan real que ho vols, necessites viure...

Guspira ha dit...

Ufff, quina situació... Com tu dius, no es pot evitar que s'encomani! Sembla mentida com una situació així ens fa volar la imaginació i ens desperta el desig...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Sempre, sempre que m'ha passat...