dijous, 10 de desembre de 2009

Xiuxiueig


Xiuxiueges el seu nom
Mentre els llençols freds
Acullen el teu cos nu.

La fredor és el signe més evident
De l’absència del teu amant.
L’escalf que dies ha que anheles.

Sents una clau al pany
I una remor lenta que s’acosta.

S’obre lentament la porta
Un vent càlid recorre l’estança
I s’esmuny sota els llençols.

És ell. És aquí.
L’escalf s’escampa per ton cos.

15 comentaris:

Six X ha dit...

¡costa ben poc entrar en calor! ¡sento l'escalfor que provoques!

mossèn ha dit...

vaja, m'he equivocat d'habitació un altre cop !!! ... salut

Kelly ha dit...

No m'agrada gens el fred. M'encanta la calor que transmeten les teves paraules.

mar ha dit...

qui no ha xiuxiuejat en silenci el nom d'un amant invisible?

l'amant que provoca dolços i càlids somnis...

maria ha dit...

El xiuxiueig és tan dolç...

moonlight ha dit...

no hi ha millor calor, que la que desprén un cos...

El Company de Venus ha dit...

Six X: Gràcies. Tot un detall...

Mossèn: I ara, passa, passa!

Kelly: A mi sí que m'agrada el fred. Però l'escalfor també.

Mar: Qui estigui lliure de desig que tiri la primera pedra (o no era ben bé així?).

Maria: Dolcíssim.

Moonlight: No hi ha veritat més certa.

Déjà vie ha dit...

perfecte x una nit d tardor.

El Company de Venus ha dit...

Déjà vie: O d'hivern... i fins i tot d'estiu o de primavera.

Rita ha dit...

La remor de la clau al pany és més que suficient per començar a sentir... ;-)

El Company de Venus ha dit...

Rita: Totalment d'acord.

Guspira ha dit...

uauuuu magnífic... Xiuxiuejar... aquesta paraula té un no sé què especial, a mi m'agrada pel que comporta; la proximitat amb l'altra persona. I mira on pot dur el xiuxiueig...

Josep ha dit...

Xiuxiueges sense saber
que ella sordeja
i somriu
per a no deixar-te en evidència.

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Pot dur a l'infinit, si cal.

Josep: Tant de sentit de l'humor m'embafa.

Josep ha dit...

Com es nota que mai has estat amb una sorda... una experiència!