dimarts, 2 de novembre de 2010

M'ha passat


M'ha passat una cosa ben estranya. He somniat en algú que fa molts mesos que no veig. I he somniat que tenia unes quantes hores de passió amb ella. Amb una persona amb qui precisament no he tingut mai cap fantasia aparent. I m'he despertat amb una sensació estranya. Com necessitat de dir-li a aquella persona que havia somniat amb ella i que hi havia somniat amb un grau d'intimitat total.

7 comentaris:

mar ha dit...

I no li has dit?
seria una bona manera de tornar-hi a contactar, no?

(potser fins i tot li agradaria...)

Lydia ha dit...

Cuantas veces me ha pasado eso, de alguna manera soñar con una persona, con la que incluso nunca habías tenido una fantasía y de repente una noche loca de esas... y sin podérselo contar, aunque no falten ganas.

El veí de dalt ha dit...

Ui...!, somnis premonitoris...! ;-)

El Company de Venus ha dit...

Mar: No em negaràs que són d'aquelles coses que, tot i voler ser sincer, fan de molt, molt mal dir. De totes maneres, sí que li vaig dir que hi havia somniat. Però no en aquests termes!

Lydia: Reconforta saber que no soy al único que le pasa. A veces uno teme ser demasiado freak.

El veí de dalt: Mai se sap! Ja t'ho diré.

moonlight ha dit...

el gran Albert Espinosa, al seu llibre diu, que tot aniria millor si expliquèssim aquests somnis :D

polaroid mental ha dit...

algun cop m'ha passat, i després al veure'l ja no he pogut separar el nostre somni, l'he seguit observant i pensant intimament buscant algún punt en comú amb el que havia somniat... però mai m'he atrevit a dir res

El Company de Venus ha dit...

Moonlight: Cert, és cert!

Polaroid mental: Fa de molt mal expressar aquest sentiment, aquesta vivència en somnis...