Cercar en aquest blog

dimecres, 19 de gener de 2011

Aire


L’aire que respiro
Conté encara petites
Mol·lècules del teu cos.

Aroma d’estiu
Clos en aquest espai
A redòs del temps.

S’escampa per la cambra
El perfum del teu cos,
A la meva boca,
El sabor del teu sexe
Impregnat al meu olfacte.

Tot em porta a tu,
En aquesta absència indefinida.

Ara que has marxat
El teu record es manté viu,
Com si la porta s’hagués d’obrir,
Silenciosament,
I el teu cos quedés retallat
Per la llum de fora.

2 comentaris:

moonlight ha dit...

ditxosos records...

El Company de Venus ha dit...

Són ben agradables, però, aquests!!!