Aquella pluja que et xopa
fins al moll de l'os,
que t'arrapa la roba al cos
i que et fa fredolic.
Em cauen a sobre tots
com gotes d'aigua,
en un xàfec d'estiu,
intens, vertical.
Cada gota és un record,
d'un temps passat que no tornarà.
Te'n recordes d'aquell dia que...?
Mira aquesta foto on estàvem a...
Et quedava molt bé aquest vestit...
Que n'erem de joves...
No ploro. No ploris.
Els records són passat
que no ens ha d'entristir.
Ben al contrari,
hem d'estar contents d'haver-los
pogut viure i poder-los recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada